Jorge Drexler; el poeta que no volia rebre l'Òscar

En 12 segons es poden fer moltes coses. Per exemple reflexionar sobre la soledat, la vida i l'amor. D'això en parla el cantautor uruguaià Jorge Drexler. El dijous 21 de juny vaig tenir la sort de poder entrevistar-lo a l'Hotel Tryp Bosque de Palma. Havia de presentar a l'Auditòrium el seu nou treball discogràfic. En moviment. En un avió, als aeroports. Així va escriure les cançons Jorge Drexler del seu nou àlbum "Doce segundos de oscuridad". Un accident domèstic al peu el va obligar a aturar la gira. Fins i tot ens va mostrar la seva radiografia per als més incrèduls. Això no va ser impediment per a que Drexler transformás l'escenari de l'Auditòrium de Palma en el far d'Uruguai on es va refugiar per reflexionar, per analitzar la seva vida. El cantautor uruguaià ens du a la penombra en un viatge al seu àlbum més instrospectiu en què es barregen temes com la infidelitat, la vida i la soledat. Temes senzills que no encaixen en el món de les estrelles de Hollywood. Només sentir la paraula queda blanc. "No es mi mundo" ens va dir. L'Auditòrium es va omplir per sentir la seva particular veu i la seva inseparable guitarra. Un recorregut per la foscor que només es va il·luminar per la melodia d'aquest poeta del nostre temps.

Salut Paris!

Jo no havia visitat mai Paris i ara us puc dir que feu tard si no heu passejat mai per la capital francesa. I és que tot el que vaig veure a la ciutat de la llum mereix comentari. Aquí va un resum del meu viatge!!

Divendres 15 de juny; arribada a Orly, vaig a casa el meu amic Marcel (de Badalona) on viuré aquests dies, primera visita per la zona de Notre-Dame, sopem crèpes a un restaurant... argentí! Veig la torre Eiffel iluminada (cada hora en punt ofereix espectacle de llum).

Dissabte 16 de juny; Primer croissant parisí, visita pels punts bàsics (Saint Chapelle, Torre Eiffel, Arc del Triomf, Jardins de Luxemburg, Notre-Dame, Ile de la Cité i la Conciergerie, Champs Èlysées,...), metro cada minut, veiem una boda amb convidats i tot davant de la torre Eiffel, sopar a un restaurant marroquí al barri de Marais, descobreixo una botiga de disseny impressionant, veig l'ajuntament de París iluminat.

Diumenge 17 de juny; Anem al Salón de la Tèle (www.lesalondelatele.com) un certamen firal que reuneix cadenes de tv, productores, internet, nous formats. Vam veure el que s'està coent a la televisió francesa i va ser força interessant. Per cert, vaig conèixer una televisió per internet molt alternativa. És aquesta www.latelelibre.fr
Després anem al barri de Montmartre i entrem dins de l'esglèsia de Sagrat Cor. Des d'allà tenim "la millor vista de la ciutat del Sena". Passem per davant del mític Moulin Rouge (De Nicole Kidman ni rastre!). Al vespre anem a veure el partit de futbol Barça-Nàstic a una taverna irlandesa. Ens acompanyen un grup de catalans molt majos i que viuen a Paris. Al mateix local, seguidors "merengues" miraven el Reial Madrid-Mallorca. El resultat ja el sabeu... Nosaltres vam sortir del local desanimats però amb el cap alt. Per cert, un dels seguidors del Barça era un alemany que va apendre a parlar català perquè seguia els partits del Barça per Catalunya Ràdio... per internet!!!

Dilluns 18 de juny; Louvre de dalt a baix (és un museu enorme!), La Mona Lisa té un exèrcit de seguidors japonesos, dinem pizza i pasta a la zona de la Defénse i visita a l'impressionant Grande Arche, gratacels que em donen una imatge diferent de la ciutat. Més metro, adquisició de souvenirs, tancar la maleta i cap a Orly. A la cua em trobo amb Rossy de Palma. Casualitat?

Aniversari de Marga

Dissabte 2 de juny. Ens desplacem fins a Andratx (Mallorca). Allí celebra el seu aniversari la Marga Roca. És una de les meves millors amigues aquí a Mallorca. Arribem molt tard a la cita però encara tenim temps de sopar. Som unes 15 persones i conec a gairebé tothom. El millor del sopar? El pastís de xocolata (fet per Marga) i l'ensaïmada de nous amb xocolata blanc. Això si, l'important era que la Marga se sentís bé després d'uns dies en els que ha tingut alguns "problemilas" de salut. La Marga és una noia plena de vida, que sempre desprén "bon rotllo", té els ulls més bonics de Mallorca i no sé com ho fa, però em fa riure molt quan m'explica coses. Per aquest motiu aprofito aquest capítol del blog per dedicar-li a aquesta amiga tant especial.

Marc "Çarranu" a Palma

Marc Serrano, alias "Çarranu", i jo ens coneixem des de la Universitat. Quins records amb tota la colla! Aquest divendres 1 de juny va visitar Palma per fer un reportatge per l'AVUI. Ja de passada, va venir a veure'm. Vam visitar la ciutat i fins i tot va poder veure la pell ceràmica de Miquel Barceló a la Catedral de Palma. Al final també vam poder veure el prestigiòs Museu Diocesà que tant d'interès va despertar al "Çarranu".