Connexió vallenca

El bus de les 22:45 del 27 de desembre em va portar a la capital de l'Alt Camp, Valls -concretament- per fer un soparillo. Allí vaig trobar la Núria Torres, Lluís, Rox, Núria Roca (no és la presentadora de Cuatro), Maria i Valeri, etc. Després del pa amb tomàquet, macedònia i pastís de xocolata vam xerrar de molts temes interessants. Des del professor de Filosofia de la Torres, el servei d'autobus entre Tarragona i Valls, i fins i tot a la conversa va sortir el director de cinema Jaume Balagueró i els seus errors narratius de la seva peli "Rec". Per cert, ja posats, hi va haver temps per explicar històries de por. Quina gran nit!!

El nou piset del Quim

Aquest dijous 27 de desembre vaig fer una visita molt especial. El gran amic Quim Pons ens va obrir la porta del seu nou piset de Tarragona. Va ser una trobada informal però que va servir per xerrar amb la Sabaté, el Marc i el Quim. La veritat és que em va agradar molt. Ens vam fer una foto de grup al nou menjador. I aquí està penjada al bloc! Felicitats Quim!

Retrobaments flixencs

Si hi ha un bar de Flix amb història aquest és L'Escala. Allà aquests dies podem veure a tot "quisqui". Fins i tot a amics i amigues que fa molts mesos amb els que no coincidia. L'Escala és i serà el gran punt de trobada dels joves del poble. Si passeu pel nord de la Ribera d'Ebre l'Eli la

Núria i el senyor Fauquer estaran encantats amb la vostra visita! (Per cert, no m'han pagat res per la publi).

Vuelve a casa vuelve....

No és el almendro. És Jordi Julià que torna a les terres flixenques. Tornar a passejar pel carrer Major, l'avinguda Catalunya, plaça de l'Esglèsia, tornar a l'Escala, veure els amics-gues, passar pel bar 21, sopars i dinars familiars, celebrar la tradició del tronc de nadal amb la meva cosineta Mireia, etc, etc. Si, ja és Nadal i com diu la dita "cada ovella al seu corral". Aquí us deixo una bonica imatge del centre del poble aquests dies.

Com a casa...

La pregunta és, com pot ser que el meu amic Soren es trobés un sofà tirat al mateix centre de Tarragona? Algú el va deixar, però qui? El Pare Noël? Bé, les imatges parlern per si mateixes. Vam fer la foto al carrer Unió a la mitjanit d'aquest nou element de mobiliari urbà. Una foto per a la reflexió.

Jo i "El Mundo"

Ja ho veieu en aquesta fotografia publicada pel

diari "El Mundo" (edició Balears). Em vaig convertir en un espontani model per al caricaturista mallorquí Bibi. I ho vaig fer per col·laborar en la vuitena edició de la Marató de Caricatures que es va fer al Corte Inglés d'Avingudes a Palma. En total es van fer 2.000 dibuixos després de vuit dies de frenètic treball matí i tarda. Tots els beneficis aconseguits durant aquests dies -uns 3.500 euros- aniran destinats a l'Associació de Pares de Nens amb Càncer de Balears (ASPANOB). En aquesta edició no s'ha assolit superar el rècord de 2.148 caricatures assolit l'any passat, degut al fet que aquest any hi ha hagut dos dies menys de treball (vuit enfront dels deu tradicionals). No obstant això, s'ha de felicitar a l'artista per les ganes i per l'interès. I més en una activitat benèfica com aquesta. Més informació del Bibi en aquesta plana web http://www.bibicaricatures.com/

Sabeu qui és "El pequeño Flix"?

Un dia estava llegint una guia cultural de Palma i em vaig quedar molt sorprés. Apareixia a una de les pàgines l'anunci de l'actuació d'un grup local anomenat "El pequeño Flix". Vaig tornar-ho a rellegir i... si... diu Flix. Serà algun flixenc que viu a Mallorca que va tenir nostalgia del poble i va batejar la seva formació amb aquest nom? Vaig investigar uns quants dies i vaig descobrir que "El pequeño Flix" és una de la bandes més trencadores de l'escena mallorquina. La seva música fusiona des del rock, funk, reagge, etc. Tenen canal propi a Youtube. És aquest

http://www.youtube.com/FLIXPANDO . A la seva plana web http://www.flixpando.com/ pots veure fotos seves, escoltar la seva musica, etc... Per cert, el misteri s'acaba quan llegeixo això: "El grup el formen el Santi (El Kalifa), Carlos (El Loki), i Félix (Er Flix). En conclusió, de riberencs res de res. Flix és una reducció del seu nom. Bé, quan els escolti en directe ja us n'explicaré més detalls.

Arriben els pirates!

Acrobàcies, salts, dansa, i molta il·lusió. Això és el Gran Circ Nacional Xinès. L'envelat del Polígon de Son Castelló de Palma va acollir anit la primera sessió de les 37 funcions que la companyia té programades a l'illa. L'espectacle que han portat es titula "Piratas, piratas". 1500 persones -jo també- van disfrutar de l'actuació d'aquest circ que va ser creat ara fa 25 anys. Els experts han dit que l'espectacle és el matrimoni ideal entre el circ xinès i el teatre occidental. Desenes d'equilibristes, ballarins i actors participen en aquesta invasió pirata que no s'aturarà fins el dia 6 de gener.

Xurí, l'estrella de l'Art Jove 2007

La llotja de Palma es va convertir per unes hores en el centre de la creativitat de les Balears. Es van entregar els premis del certamen Art Jove 2007. El president del Govern, el conseller d'Esports i el director general de Joventut presideixen aquest acte que clou el programa. Anit 29 de novembre es van lliurar els premis de les categories d'arts visuals, fotografia, música jove contemporània, disseny d'interiors, disseny gràfic, disseny de moda, disseny de producte, curtmetratges, literatura, joves intèrprets, teatre i dansa espanyola. L'acte va tenir diverses actuacions dels guanyadors del certamen. Els premis van anar des dels 500 euros que es va endur el millor curtmetratge balear fins als 3.500 per als integrants del grup teatral Romeo y Julieta. Tots els guardonats estan satisfets del fet que hi hagi premis d'aquestes característiques. L'any vinent hi haurà una nova edició pel gran èxit de la convocatòria d'enguany que ha arribat als 453 projectes presentats. Dins de l'acte vam poder veure el combat d'un glosador i un raper. Us sona d'alguna cosa? El gran "Xurí" va tornar a guanyar el combat.

Tomeu Penya treu nou disc

El dijous 29 de novembre es va presentar a la premsa el darrer treball de Tomeu Penya. Ni l'ensurt d'una greu malaltia ja superada li ha pogut impedir enregistrar un nou disc. Amb "Paraules que s'endú es vent" Tomeu Penya torna a les arrels, al so dels seus primers discos, però amb l'experiència de gairebé 40 anys de carrera. La col·laboració del guitarrista Paco de Lucía és una de les sorpreses d'aquest disc. El qui l'esciolti hi trobarà balades, country, rock, bé noves cançons però segueix sent fidel al seu particular i original estil. Els qui hem xerrat amb ell l'hem vist molt ilusionat i ple de ganes de mostrar-nos les seves cançons. Segurament fins l'any vinent no farà un concert de presentació. També s'està preparant un concert a Barcelona. Una bona cita musicals per als seus seguidors catalans.

El plaer de destrossar un telèfon mòbil

¿Vos atreviríeu a destrossar a cops de martell un telèfon mòbil o cridar el més fort possible per tancar el llum d'una sala? Bé, són dues de les propostes de la mostra "Art for fun". El Casal Solleric de Palma ofereix, des d'aquest dijous 22 de novembre i fins al pròxim 23 de gener, una exposició feta per vuit creadors en la qual l'art i l'espectador es veuen units mitjançant l'humor. Si hi feu una visita podreu eliminar l'estress acumulat trencant desenes de telèfons que els artistes han deixat preparats per als visitants. Jo ja ho fet i us recomano l'experiència, et quedes després com a nou!!!

Us agrada el soufflé de boleros?

Heu tastat mai una "escabetx de bossanova", uns "tangos al "ajillo", uns "clàssics a la brassa" o un "suflé de boleros"? No us espanteu. Són els peculiars plats sonors que poden escollir els clients d'un cafe teatre de Palma. Després uns xefs en forma de musics i una poetissa s'encarreguen de servir a l'escenari el menú més musical. Ni cuina japonesa, ni xinesa ni mexicana. Ara el que es porta a la capital mallorquina és tastar el nou menú musical de Sa Botiga dels Buffon's. Els clients agafen la carta, la revisen i escullen els seus plats preferits. Escriuen la proposta, la recull un cambrer i comença l'espectacle. Els xefs són aquests, la musica la posa l'artista argentina Laura Dos Santos i el violoncelista Sebastian Tesouro. No només hi ha plats musicals, també hi ha poesia a la carta. Musica i poesia unides amb una original proposta que satisfà els paladars més exquisits. Jo l'he tastat i us recomano el menú!

Sou Bioneers?

Primer va ser la veritat incòmoda d'Al Gore, moltes xifres, molts exemples per demostrar que el rellotge del canvi climàtic ja ha començat a córrer. Ara arriba el documental "L'hora de la veritat" una nova proposta produïda per Leonardo Di Caprio. Aquí podeu veure el trailer extret del youtube (http://es.youtube.com/watch?v=GcjiaInNj7Y). El film va una passa més enllà i cerca solucions al problema. del canvi climàtic Una solució pot ser aquesta, la natura per si mateixa pot ser una arma per suavitzar els efectes. No només això, demana reformular l'activitat humana utilitzant de forma responsable les noves tecnologies. Aquest és un dels postulats del moviment Bioneers i que té per objectiu divulgar solucions pràctiques per recuperar els ecosistemes de la terra. Aquests impulsors d'aquest moviment van ser a Mallorca per fer una conferència. Jenny Assubel i Nina Simons van explicar que significa ser un "bioneer" a la seu de la fundació Camper, a Alaró. Jo em vaig quedar amb una de les seves frases. "Hem observat la natura, l'hem estudiat, ara l'hem d'imitar per intentar acabar amb el procés del canvi climàtic". "Només un exemple- va dir Assubel- la natura no crea desperdicis tot s'aprofita, nosaltres hem de fer el mateix".

El glosador també té bloc!

Aquest dijous he fet un gran descobriment. Avui he accedit per primera vegada al recentment inaugurat bloc de Mateu "Xurí". Ell és el glosador protagonista d'un dels darrers posts d'aquest mes. Xerro del combat entre un glosador i un raper, ho recordeu? Bé, doncs ell és que fa de la glosa un art. El seu raconet a internet és aquest; http://xuri.wordpress.com/ Què hi podem trobar? Bé, ell mateix ho diu en el seu primer article. "Podreu veure notícies sobre el món des glosadors, anunci de glosades, gloses i cosetes d’aquestes" ens deixa escrit el Xurí. Bé, ja ho sabeu, s'obre un nou espai a internet dedicat a una de les tradicions mallorquines més arrelades.

Dolores O'Riordan va fer aixecar l'Auditòrium de Palma

Palma ha estat la darrera ciutat que ha visitat la gira espanyola de Dolores O'Riordan, coneguda ex-component del grup The Cranberries. Un grup amb el que va vendre milions de discos a tot el món. A les Balears però va portar les 12 cançons del seu primer disc titulat "Are you listening?". Molta expectació davant de l'Auditòrium de Palma aquest 8 de novembre i és que no és molt habitual veure aquí un dels mites musicals dels noranta. Hi va haver fans però que es van quedar a la porta. El motiu? Els 55 euros que costava l'entrada. Ara bé, per a molts va valer la pena. Els afortunats, entre els que estava jo, vam gaudir d'un recital espectacular. O'Riordan va presentar el seu primer disc en solitari però la cantant irlandesa també va tenir temps de recordar vells èxits com Ode to my family, Salvation o el ja mític Zombie.

Visita al gran Tomeu Penya

Aquest divendres 2 de novembre vaig visitar al gran Tomeu Penya. Crec que no hi ha ningú que no sápigui qui és aquest vilafranquí. Vam viatjar fins aquest municipi mallorquí per entrevistar-lo. Ens va mostrar algunes de les seves 20 guitarres que guarda. Va ser un privilegi veure que està ple de força i energia. I és que recentmemt el van operar d'un tumor a les cordes vocals, un fet que diu ell mateix que li ha canviat la vida. Aviat treurà nou disc en el que hi participa, per cert, un altre gran music Paco de Lucia. Li vam prometre assistir a la presentació que es farà d'aquí a poc a Palma. Ja us contaré!

Combat històric; un raper contra un glossador

Hem vist molts tipus de combats, però aquest crec que mai s'havia vist abans. Aquest passat 30 d'octubre vam aconseguir juntar un raper, el jove Tace, amb un glosador tradicional mallorquí, el Mateu "Xurí". Ho vam fer davant d'unes 40 persones a Sa Botiga des Buffon's, un conegut cafè-teatre de Palma. L'Òscar, un dels responsables de la sala ens va donar totes les facilitats per fer-ho possible. També vam comptar amb la bona disposició dels dos contrincants que van acceptar l'oferta sense saber com acabaria la batalla. Tots dos van oferir-nos un espectacle sensacional. Era un experiment emocionant que vam viure un reduït grup de privilegiats. Entre ells, el blocaire Mayolicus que en va fer una crònica i tot per al seu bloc. Si la voleu llegir aquí us l'adjunto
(http://mayolicus.wordpress.com/2007/10/31/mestre-xuri-no-es-pot-dir-daltra-manera/).
El Tace, de només 16 anys, va començar molt directament. El seu llenguatge era més agressiu que el del Mateu "Xurí". Va xerrar que ell feia poesia amb el rap, va defensar que ell se sentia igual de mallorquí que l'altre contrincant tot i utilitzar el castellà a les seves intervencions. Tace improvisava molt rapidament, s'ha de reconèixer que estava força despert. Les seves rimes, algunes d'elles van ser molt encertades. En canvi va caure en algunes descalificacions gratuïtes que no eren necessàries. El Mateu "Xurí" anava més lent a l'hora de recitar però optava per un vers més intel·ligent, més correcte i algunes de les seves respostes es poden calificar de "genials". Recordo el moment que va comparar al Tace amb Miquel Barceló o quan el telèfon mòbil li va sonar al raper enmig de l'actuació. Van ser 20 minuts excepcionals i el públic va disfrutar molt de l'espectacle. Després de l'acte vaig xerrar amb alguns espectadors i tots ho van tenir clar; en aquest combat el guanyador havia estat -indubtablement- el glosador. Però un assistent també va matisar que el Tace era molt jove i que si segueix aquest camí pot ser un enemic temible per a rapers i glosadors. Vam sortir de la sala pensant que vam veure un repte únic. I és que vam demostrar que a la glosa, i també al rap no tot està inventat.

Soren a Mallorca

El mes d'octubre ha finalitzat amb la visita que ens ha fet el flixenc Soren Mauri a Palma. Aqui deixo dues fotografies del "tour" ue vam fer per l'illa. Torna quan vulguis!

Frankfurt, el viatge més literari

Després de Colònia tocava conèixer Frankfurt. Tornàvem a Alemanya per un viatge de feina. En aquesta ocasió la nostra missió era donar a conèixer la participació de les Illes Balears a la Fira del Llibre de Frankfurt. Una fira que en aquesta edició tenia la cultura catalana com a convidada d'honor. Vam viatjar amb l'expedició organitzada per l'Institut d'Estudis Balearics (http://www.iebalearics.org/). El meu company càmera era el gran Javi Abril. Primer vam aterrar a Colònia, vam agafar un bus fins a Frankfurt, parada ràpida a l'hotel i marxem volant cap a la Buchmesse (http://www.buchmesse.de/). Assistim a l'acte d'inauguració en el que Quim Monzó va fer un divertidíssim i àcid recorregut per l'evolució del català i la seva situació actual. Primera crònica que enviem des de la seu de la televisió privada RTL a la ciutat. Taxi i cap a l'hotel. Despres marxem cap a la Schauspielfrankfurt on assistim a un recital de tres hores en els que sobre l'escenari d'aquest teatre es pot veure un espectacle musical, poètic, artistic en el que van participar Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i Pep Tosar, entre d'altres. El segon dia va ser igual o més intens. Entrevistem a diversos autors-es com Carme Riera. Ens adonem de la magnitut de la Fira. Allí vam veure 7.448 expositors de 108 països i s'hi van organitzar 2.500 activitats que van veure uns 280.000 visitants. Per la nit sopem al centre de la ciutat amb els companys de Televisió Espanyola i Televisió de Mallorca. Ens porten a la taula l'especialitat local; el codillo. Ens fem fotos a la plaça de l'Ajuntament. La tercera jornada va girar al voltant dels editors i els autors menys medàtics. En el restaurant on dinàvem vam conèixer a una noia alemanya que estava molt interessada amb la cultura catalana i a més havia viscut molts anys a Mallorca! A darrera hora anem fins a la Brotfabrik (a 20 minuts en taxi des de l'hotel) per veure un concert d'Antònia Font i Lax'n Busto. Divendres, ja és el darrer dia, recollim tot el material i marxem cap a la Literaturhauss on hi ha un acte oficial, una taula rodona titulada "Illes Balears, territori i literatura" en la que hi van participar una dotzena d'autors illencs. Al hall em trobo amb la Bàrbara, ex-indexadora d'IB3. Ens vam fer una foto per inmortalitzar el moment. Fem les darreres imatges i marxem cap a l'aeroport de Frankfurt. El vol ens deixa a Palma a les vuit i mitja. Ha estat el viatge més literari que he fet mai!