La llotja de Palma es va convertir per unes hores en el centre de la creativitat de les Balears. Es van entregar els premis del certamen Art Jove 2007. El president del Govern, el conseller d'Esports i el director general de Joventut presideixen aquest acte que clou el programa. Anit 29 de novembre es van lliurar els premis de les categories d'arts visuals, fotografia, música jove contemporània, disseny d'interiors, disseny gràfic, disseny de moda, disseny de producte, curtmetratges, literatura, joves intèrprets, teatre i dansa espanyola. L'acte va tenir diverses actuacions dels guanyadors del certamen. Els premis van anar des dels 500 euros que es va endur el millor curtmetratge balear fins als 3.500 per als integrants del grup teatral Romeo y Julieta. Tots els guardonats estan satisfets del fet que hi hagi premis d'aquestes característiques. L'any vinent hi haurà una nova edició pel gran èxit de la convocatòria d'enguany que ha arribat als 453 projectes presentats. Dins de l'acte vam poder veure el combat d'un glosador i un raper. Us sona d'alguna cosa? El gran "Xurí" va tornar a guanyar el combat.
viernes, 30 de noviembre de 2007
Tomeu Penya treu nou disc
jueves, 22 de noviembre de 2007
El plaer de destrossar un telèfon mòbil
Us agrada el soufflé de boleros?
Heu tastat mai una "escabetx de bossanova", uns "tangos al "ajillo", uns "clàssics a la brassa" o un "suflé de boleros"? No us espanteu. Són els peculiars plats sonors que poden escollir els clients d'un cafe teatre de Palma. Després uns xefs en forma de musics i una poetissa s'encarreguen de servir a l'escenari el menú més musical. Ni cuina japonesa, ni xinesa ni mexicana. Ara el que es porta a la capital mallorquina és tastar el nou menú musical de Sa Botiga dels Buffon's. Els clients agafen la carta, la revisen i escullen els seus plats preferits. Escriuen la proposta, la recull un cambrer i comença l'espectacle. Els xefs són aquests, la musica la posa l'artista argentina Laura Dos Santos i el violoncelista Sebastian Tesouro. No només hi ha plats musicals, també hi ha poesia a la carta. Musica i poesia unides amb una original proposta que satisfà els paladars més exquisits. Jo l'he tastat i us recomano el menú!
Sou Bioneers?
Primer va ser la veritat incòmoda d'Al Gore, moltes xifres, molts exemples per demostrar que el rellotge del canvi climàtic ja ha començat a córrer. Ara arriba el documental "L'hora de la veritat" una nova proposta produïda per Leonardo Di Caprio. Aquí podeu veure el trailer extret del youtube (http://es.youtube.com/watch?v=GcjiaInNj7Y). El film va una passa més enllà i cerca solucions al problema. del canvi climàtic Una solució pot ser aquesta, la natura per si mateixa pot ser una arma per suavitzar els efectes. No només això, demana reformular l'activitat humana utilitzant de forma responsable les noves tecnologies. Aquest és un dels postulats del moviment Bioneers i que té per objectiu divulgar solucions pràctiques per recuperar els ecosistemes de la terra. Aquests impulsors d'aquest moviment van ser a Mallorca per fer una conferència. Jenny Assubel i Nina Simons van explicar que significa ser un "bioneer" a la seu de la fundació Camper, a Alaró. Jo em vaig quedar amb una de les seves frases. "Hem observat la natura, l'hem estudiat, ara l'hem d'imitar per intentar acabar amb el procés del canvi climàtic". "Només un exemple- va dir Assubel- la natura no crea desperdicis tot s'aprofita, nosaltres hem de fer el mateix".
jueves, 15 de noviembre de 2007
El glosador també té bloc!
viernes, 9 de noviembre de 2007
Dolores O'Riordan va fer aixecar l'Auditòrium de Palma
Palma ha estat la darrera ciutat que ha visitat la gira espanyola de Dolores O'Riordan, coneguda ex-component del grup The Cranberries. Un grup amb el que va vendre milions de discos a tot el món. A les Balears però va portar les 12 cançons del seu primer disc titulat "Are you listening?". Molta expectació davant de l'Auditòrium de Palma aquest 8 de novembre i és que no és molt habitual veure aquí un dels mites musicals dels noranta. Hi va haver fans però que es van quedar a la porta. El motiu? Els 55 euros que costava l'entrada. Ara bé, per a molts va valer la pena. Els afortunats, entre els que estava jo, vam gaudir d'un recital espectacular. O'Riordan va presentar el seu primer disc en solitari però la cantant irlandesa també va tenir temps de recordar vells èxits com Ode to my family, Salvation o el ja mític Zombie.
sábado, 3 de noviembre de 2007
Visita al gran Tomeu Penya
Aquest divendres 2 de novembre vaig visitar al gran Tomeu Penya. Crec que no hi ha ningú que no sápigui qui és aquest vilafranquí. Vam viatjar fins aquest municipi mallorquí per entrevistar-lo. Ens va mostrar algunes de les seves 20 guitarres que guarda. Va ser un privilegi veure que està ple de força i energia. I és que recentmemt el van operar d'un tumor a les cordes vocals, un fet que diu ell mateix que li ha canviat la vida. Aviat treurà nou disc en el que hi participa, per cert, un altre gran music Paco de Lucia. Li vam prometre assistir a la presentació que es farà d'aquí a poc a Palma. Ja us contaré!
Combat històric; un raper contra un glossador
Hem vist molts tipus de combats, però aquest crec que mai s'havia vist abans. Aquest passat 30 d'octubre vam aconseguir juntar un raper, el jove Tace, amb un glosador tradicional mallorquí, el Mateu "Xurí". Ho vam fer davant d'unes 40 persones a Sa Botiga des Buffon's, un conegut cafè-teatre de Palma. L'Òscar, un dels responsables de la sala ens va donar totes les facilitats per fer-ho possible. També vam comptar amb la bona disposició dels dos contrincants que van acceptar l'oferta sense saber com acabaria la batalla. Tots dos van oferir-nos un espectacle sensacional. Era un experiment emocionant que vam viure un reduït grup de privilegiats. Entre ells, el blocaire Mayolicus que en va fer una crònica i tot per al seu bloc. Si la voleu llegir aquí us l'adjunto
(http://mayolicus.wordpress.com/2007/10/31/mestre-xuri-no-es-pot-dir-daltra-manera/).
El Tace, de només 16 anys, va començar molt directament. El seu llenguatge era més agressiu que el del Mateu "Xurí". Va xerrar que ell feia poesia amb el rap, va defensar que ell se sentia igual de mallorquí que l'altre contrincant tot i utilitzar el castellà a les seves intervencions. Tace improvisava molt rapidament, s'ha de reconèixer que estava força despert. Les seves rimes, algunes d'elles van ser molt encertades. En canvi va caure en algunes descalificacions gratuïtes que no eren necessàries. El Mateu "Xurí" anava més lent a l'hora de recitar però optava per un vers més intel·ligent, més correcte i algunes de les seves respostes es poden calificar de "genials". Recordo el moment que va comparar al Tace amb Miquel Barceló o quan el telèfon mòbil li va sonar al raper enmig de l'actuació. Van ser 20 minuts excepcionals i el públic va disfrutar molt de l'espectacle. Després de l'acte vaig xerrar amb alguns espectadors i tots ho van tenir clar; en aquest combat el guanyador havia estat -indubtablement- el glosador. Però un assistent també va matisar que el Tace era molt jove i que si segueix aquest camí pot ser un enemic temible per a rapers i glosadors. Vam sortir de la sala pensant que vam veure un repte únic. I és que vam demostrar que a la glosa, i també al rap no tot està inventat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)