La meva ciutat preferida és.... Estocolm!

No hi he anat mai però és d'aquelles ciutats que m'atreuen. I més ara que el meu amic Manel de Palma m'ha enviat imatges de la seva visita a la capital sueca. Quina enveja!!! A veure si l'any vinent puc anar-hi. Ja us explicaré!

Carrer Mallorca.... a Flix????

Visita de la meva amiga Vanessa de Fuentespalda (Terol) a Flix. Vam recòrrer el poble i li vaig mostrar com no la barca que creua l'Ebre. Vam donar una volta pel centre i vaig descobrir que al meu municipi hi ha un carrer dedicat a Mallorca. Quina casualitat, no? Em va fer gràcia i vaig fer una foto. La pregunta és, hi haurà algun carrer de Flix a sa Roqueta? Ho haurem d'investigar.

Va guanyar la Marta!!!

És un dels actes "estrella" de les festes majors de Flix. De fet si no hi hagués festa del riu ens l'hauríem d'inventar perquè és totalment essencial. El pal ensabonat, les curses, les síndries i melons, etc. Per cert, enguany la cursa de pontones va tornar a ser molt emocionant i com no, la vencedora va ser la Marta. Una embarcació formada per Joan Carles Garcia, David Garcia, Xavi Mataró, Josep Antoni Rius i Casimir Monclús. Però a banda, i en categoria femenina, la tripulació flixenca formada per Joan Carles Garcia, Gemma Serra, Judith Sánchez, Núria Palliso i Raquel Sánchez també també va aconseguir el primer lloc.

Sue, ja en tens 28!

I per la nit vam quedar a l'Alhambra amb la Susanna d'Igualada i el Jordi de Sant Carles de la Ràpita. L'objectiu? Celebrar l'aniversari de la Sue, que ja arribava a la gloriosa edat de 28 anys. Vam sopar rapidets, vam visitar el Bar Baraka de la platja del Miracle i després cap a Salou. Allí vam assistir a un concert rocker casi improvisat i també vam poder veure tota una exhibició del Jordi i la Sue jugant als futbolins. Són tots dos uns cracks d'aquest joc tant emocionant! Al final però els van eliminar. Ooooo

Dimarts mogut!

Quin moviment el dimarts 14 d'agost de 2007? Ara us explicaré el que em va passar. De bon matí (bé, a les 12) la Nuria Torres i l'autor d'aquest blog anem a la platja Llarga de Tarragona. Dues horetes i prou perquè, recordem, la meva pell no és una gran amant del sol. Després viatge fins a Valls, allí dinar amb Nuria Valls i el Lluís. Em mostren casa seva i confirmem el detall; IKEA és l'establiment que més han visitat recentment. Tornem a Tarragona amb la Valls i allí em retrobo amb l'Àlex Fortuño de Roquetes!! Feia 2 anys que no el veia!! Ens contem anècdotes viscuts a la residència de la uni. Riem molt perquè recordem episodis molt diverits en aquella etapa. El dia no s'acaba aquí queden més sorpreses.

El sol de mitjanit

El vespre del dissabte 11 d'agost va començar plàcid. A la redacció de la ràdio m'esperava la gran periodista vilasecana Anna Plaza. Allí vam posar-nos al dia de tot. Em va explicar com havia anat el seu darrer viatge als països nòrdics. Em va mostrar un munt de fotos i la més impressionant era aquesta; la del sol de mitjanit. Segons recull la Wikipedia, aquest fenòmen es pot veure al Cap Nord (en noruec Nordkapp) i no és més que un penya-segat de 307 metres d'alçada que domina l'Oceà Glacial Artic i que marca simbòlicament el punt més septentrional d'Europa. És una destinació turística apreciada: 200.000 persones el visiten cada any, per admirar-hi, sobretot, el sol de mitjanit. A veure si l'any vinent puc ser jo un d'aquests visitants perquè és un somni viure l'experiència. Canvi de xip i uns minuts després sóc a Vila-seca amb la gran Rosanna, la Maite, el Robert i l'Àlex. Sopem al "81" i trobem de casualitat una estranya bossa. Dins... una navalla! Molt fort. Ho portem a la Guàrdia Civil (som bons nens!). Rous s'excusa pel tema navalla davant del representant de la Benemèrita. "Segur que la portava per tallar el xorisso" afirma. L'home es queda sorprés. Acaba l'episodi i marxem a pendre algo als slammers de Salou. Més tard sessió a la Flash Back (nota important: tot i que l'entrada val 18 euros no els hi funciona l'aire acondicionat, podeu morir de calor!!). Tornada a les 5 a Tarragona. Recordem les anècdotes de la nit durant el trajecte. Trobo a faltar aquestes festes, Rosanna. S'ha de repetir!

Montag, aquest grup promet!!!!

I de Calafell cap a Tarragona. Allí vaig retrobar-me amb molts amics. Vaig veure al Soren, Santi, Àlex, Frede, Sami, i Gerard. Precisament aquests darrers han creat un grup musical que s'anomena Montag (http://grupmontag.blogspot.com/). Durant tot el vespre vaig estar amb ells i em van parlar de projectes, idees, va ser una passada! Després els que més vam aguantar vam anar a la Sala "El Cau" de Tarragona. (http://www.elcau.net/). Com sempre dj's originals i alternatius que ens van fer sentir com en plena època universitària a Tarragona. Quins records!!!! Precisament aquella nit vaig trobar per la ciutat companys-amics periodistes que no veia des de feia temps, i els hi vaig fer una foto! Són el Carles, la Roser, Maria Rosa i Fàtima. Esteu convidats a ses illes!!

Per fi vaig conèixer l'Adrià!!!!

El dia 11 d'agost vaig agafar el tren i vaig viatjar fins a Calafell. Després d'una petita aventura caòtica amb els trens de rodalies a Sant Vicenç de Calders (aquí es pot obrir un debat sobre la baixa qualitat de les infrastructures a Catalunya) vaig arribar a aquest municipi del Baix Penedès. Allí m'esperaven els meus amics Magda Minguet, el Quim i com no, el seu fillet, l'Adrià que ja té sis mesos i jo encara no el coneixía. Per aquest motiu aquella tarda la recordaré sempre perquè va ser molt especial. Va servir per actualitzar dades amb la Magda i també per jugar amb el petit. Per això ens vam fer una foto ja tornant cap a l'estació.

El Marc i la Sabaté, sopar de benvinguda

Ja he arribat a Catalunya. Després que Iberia em perdés la maleta a l'aeroport de Reus (i me la retorna 48 hores després d'haver aterrat!!) em retrobo amb la familia. Dinar amb tots, descans i comença la ruta per veure companys-es, amics-es. Crec que els primers van ser els meus amics Marc Vinya i la Nuria Sabaté. Grans professionals dels mitjans televisius i grans amics. Em conviden a un soparillo a casa seva a mode de benvinguda. Per això es mereixíen un capítol especial i aquí el teniu. Per cert, tot va estar molt bo, llàstima que no vaig veure aiguardent (recordem, sóc abstemi).

Moros i cristians a Pollença!

Diu la història que les festes de Pollença acaben dia 2 d'agost, dia de la Mare de Déu dels Àngels, amb el Simulacre de Moros i Cristians, que es fa el dia de la Patrona, per commemorar la batalla dels pollencins contra 1.500 moros, encapçalats pel corsari Dragut, que va tenir lloc el 30 de maig de l'any 1550. Gràcies a l'ajuda de Joan Mas, que va sortir al carrer Major i va alertar contra l'atac, varen guanyar als adversaris. Des d'aquell dia, aquest simulacre de batalla s'ha incorporat al programa de les festes pollencines, en el qual participa tot el poble, els cristians de blanc i els de Dragut de colors. Doncs allí hi vam ser. Enmig de la batalla. Vam preparar un reportatge molt espectacular des de dins de la festa i lògicament això significava que viuriem una experiència impressionant. Ara bé, el primer que ens van fer els nostres "amics" moros va ser pintar-nos la cara a l'estil bèlic tant a la càmera (i amiga) Eva Montes com a mi mateix. Després vam anar a l'ajuntament on les tropes turques van repartir les 1500 espases de l'arbre de ternelles. Ens van convidar a prendre beguda amb ells mentre es preparaven per la batalla. Vam xerrar amb el públic i amb els protagonistes. Després.... la bogeria. Empentes, claustrofòbia, milers de persones lluitant, begudes i líquids diversos pel damunt del nostre cap,... Però bé allí estavem vivint una de les festes més espectaculars de les Balears. Us animo des d'aquerst raconet virtual a que assistiu l'any vinent a aquest acte. Us sorprendrà!!

Toni Albà, el rei de la comèdia

El dimecres 1 d'agost vaig anar fins a Artà (Mallorca) per entrevistar a Toni Albà, conegut actor català d'extens currículum en teatre i televisió. Darrerament s'ha donat a conèixer encara més gràcies a les seves paròdies al programa "Polònia" de TV3. Doncs al Teatre d'Artà va portar el seu darrer show. Es titula "AUDIÈNCIA I-REAL" i és tot un exercici d'improvisació. Ell apareix transformat en la viva imatge d'un conegut monarca (quin??). És llavors quan el públic es converteix en periodista i li comença a fer preguntes que no tenen res a veure una amb l'altra. Saps ballar el reguetón? Saps quan val un café? Saps parlar el català? Què opines de la guerra? i així desenes i desenes de preguntes. Totes amb la seva resposta irònica, àcida i molt divertida. Ens va contar al camerino que aquesta obra li suposa estar molt assabentat de l'actualitat, amb tot està molt satisfet amb el resultat perquè aconsegueix interactuar amb el públic.